La riquesa dels espais fluvials


La vegetació fluvial originària, formada sobretot per comunitats forestals de ribera (alberedes, omedes, salzedes, tamarigar) i formacions mixtes, ha arribat gairebé a desaparèixer del tram metropolità del riu Llobregat. La causa cal buscar-la en la forta pressió antròpica de tot aquest àmbit, molt alterat per les activitats de l´home, amb una elevada intensitat de grans infraestructures i serveis, i amb diferents explotacions industrials que han  condemnat la vegetació del riu a petites poblacions i en fases degradatives.

Les formacions de ribera més abundants en el conjunt del Parc Riu Llobregat són els mosaics de canya (principalment Arundo donax) amb prats i fragments de boscos de ribera o bé, el propi canyar amb presència d’arbres caducifolis (arbres que perden el fullatge cada any amb l’arribada de l’estació desfavorable) i restes de vegetació pròpia de ribera (vegetació ripària).

Les comunitats autòctones de caràcter helòfit, com canyissars (Phragmites australis) i bogars (Typha sp.), així com les jonqueres, ocupen una superfície testimonial que disminueix progressivament aigües avall del riu.

Cal fer esment, també, de l’existència, encara que ocupen poca extensió, de comunitats forestals replantades, normalment pollancres i carolines (Populus nigra i Populus deltoides així com l’híbrid d’ambdues, P. x canadensis), al territori propi de boscos de ribera.

Dins la vegetació de caràcter antròpic, els canyars, formats normalment per poblacions més o menys pures de canya (Arundo donax) ocupen una posició capdavantera en quant a extensió. Aquesta espècie, d’origen asiàtic i afavorida sempre per l’acció humana, s’ha estès perillosament envaint qualsevol lloc lleugera o moderadament alterat i desplaçant sovint comunitats autòctones com el canyissar (Phragmites) i la salzeda de sarga.

En indrets amb forta pressió antròpica (llocs més freqüentats, terres remogudes, etc) s’hi fa la vegetació ruderal. També s’ha volgut diferenciar la vegetació associada a infraestructures vàries, és a dir, la que trobem com a resultat de plantacions d’enllaços i talussos de carreteres donat la gran densitat i proximitat d’aquestes a l’espai fluvial. Aquests espais i llur vegetació associada, per la seva disposició front l’eix longitudinal del riu, tenen una notable presència en el paisatge actual del riu.

En darrer terme, els sòls més propers al llit del riu, fangosos i rics en aportacions nitrogenades són propicis per a la instal·lació de plantes herbàcies higronitròfiles, sovint anuals i de gran mida, adaptades a aquests ambients. Aquest tipus de vegetació és més freqüent aigües avall de la Vall Baixa. En aquests trams, però, la vegetació herbàcia de la llera està formada d’una vegetació variada i efímera que es desenvolupa a les èpoques seques i que és arrossegada pels aiguats.

Actualment la recolonització dels marges del riu amb vegetació natural de ribera presenta moltes limitacions. Les noves motes que voregen el riu estan construïdes amb terres sobreposades sobre gabions de rocs i pedres. Les més elevades ofereixen uns sòls topogràficament molt secs, colonitzats per gramanets d’abellatge i mill gruà amb altres espècies d’indrets ruderalitzats.

Els rius a la regió Mediterrània són sistemes fortament alterats per les fluctuacions extremes del seu cabal. Aquesta alteració natural determina que els cursos fluvials siguin refugi per a nombroses plantes amb forta capacitat colonitzadora. A més, en indrets densament poblats, com el Baix Llobregat, on la vegetació natural es troba fortament condicionada per l´activitat humana, els espais fluvials esdevenen indrets molt propicis per a l’acollida d’espècies nitrófiles més o menys higrófiles,  moltes de les quals no són pròpies de territori (espècies al·lòctones o invasores).

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Podeu consultar imatges referents a la vegetació del riu aquí, i per a més informació o comentaris us podeu dirigir aquí.

 

 

© Consorci per la recuperació i conservació del riu Llobregat. Tots els drets reservats.