Aiguamolls de Molins de Rei

Als anys 60, l’antic Instituto para la Conservación de la Naturaleza (ICONA) adquirí la propietat de la zona i hi féu una plantació de pollancres. Tanmateix, a causa del nul drenatge del sòl, l’arbreda va desenvolupar-se molt malament. A principis dels anys 90, la major part del arbres de la plantació estaven malalts i havien perdut el seu valor fuster. La creació de l’aiguamoll permetia recuperar, encara que de forma artificial, un espai natural a l’ecosistema fluvial del riu Llobregat.

La idea de l’aiguamoll de Molins de Rei s’adoptà després d’observar que la pollancreda havia estat plantada sobre una antiga extracció d’àrids feta en un antic meandre del riu. Cada vegada que hi havia una crescuda del Llobregat i aquest inundava la ribera, en aquest indret l’aigua romania molt temps a causa de la impermeabilització dels sediments fluvials.

L’aiguamoll de Molins de Rei ocupa una superfície d’unes 6 hectàrees i és la làmina d’aigua dolça més gran del baix Llobregat. En poc més d’un lustre s’ha convertit en una zona humida natural que millora la biodiversitat de la comarca, alhora que permet un ús públic i educatiu de gran importància.

L’aiguamoll consta d’una llacuna d’aigua dolça amb una fondària d’entre 30 i 150 cm. Al seu voltant hi ha una rica varietat de vegetació de ribera i d’aigua dolça. Hi destaca la presència d’espècies arbòries com ara el vern, el salze i el tamariu. Tanmateix, la riquesa d’aquest espai natural s’ha d’agraïr  a les comunitats de plantes anomenades helofítiques, com el canyís i la boga. Aquestes dues espècies formen els anomenats canyars, que permeten la nidificació d’una bona colla d’espècies d’ocells.

 
© Consorci per la recuperació i conservació del riu Llobregat. Tots els drets reservats.